Fundació Escoles Parroquials. Arquebisbat de Barcelona

S’ha hagut d’escoltar sovint un missatge instal·lat en determinats àmbits conforme l’escola concertada va de la ma de la segregació, que evita l’accés als seus centres al col·lectiu d’alumnes amb necessitats especials de suport educatiu… En alguns entorns s’arriba a afirmar que aquesta pràctica és innegable, generalitzada i incomplint clarament la llei.

El Departament d’Educació ha publicat recentment l’estadística del curs 2020/2021. Un interessant recull de dades accessible a la seva pàgina web (cliqueu aquí), i que dedica un dels apartats als alumnes amb necessitat específica de suport (NES). Analitzant-les, podem veure fins a quin punt és o no fonamentat el missatge que abans comentem. Cal dir d’entrada que aquesta estadística reflecteix les dades oficials. És a dir, no consten els alumnes escolaritzats en els centres concertats que no disposen de la preceptiva i necessària resolució dels serveis territorials, circumstància que qualifica el còmput com inexacte. També, és notori que els cursos 2021/2022 i 2022/2023 s’ha incrementat amb escreix l’escolarització d’alumnat amb perfil NES, en especial el definit com a ‘vulnerable’, de manera que els seus percentatges de matriculació han variat substancialment a l’alça.

Sigui com sigui, l’estadística indica el que consta al gràfic de l’esquerra. Tenint present els alumnes matriculats a cada sector, incorporant al concertat els 1.846 alumnes que no disposaven de resolució dels SSTT per a la subvenció del finançament addicional, i sense considerar els centres d’educació especial en cap dels dos sectors, la diferència entre un i un altre és d’un 1,2%. Fem referència exclusiva a la dada quantitativa. Tindrem ocasió de parlar de la diferència qualitativa, relacionada amb els recursos destinats a aquest alumnat.

Hem fet esment a la inexactitud del còmput perquè no existeix la necessària sincronia entre l’escolarització de l’alumnat NES i la resolució dels SSTT que ‘l’oficialitza’ com a tal, fet que repercuteix en la no comptabilització estadística de la totalitat d’alumnat d’aquest perfil present a les escoles concertades.

Atesa la manca de dades cal fer una aproximació que permeti ajustar encara més els percentatges. Sabem que les escoles que no van rebre la subvenció del finançament addicional el curs 2020/2021 foren 353, i que els alumnes matriculats en elles al segon cicle EINF, EPRI i ESO eren 222.799. Suposant que aquestes escoles no arriben al 10% d’alumnat NES, establim el 5% com un percentatge teòric de presència. Coneixem també que la proporció d’alumnat no beneficiari de la subvenció per no disposar de resolució és del 13,98%. De manera que aplicant aquest darrer percentatge al 5% teòric, tindríem encara 1.558 alumnes NESE tipus B a afegir a la totalitat d’alumnes NES. D’aquesta manera, la diferència entre els alumnes NES matriculats a escoles públiques i a escoles concertades és de 0,79 punts percentuals (gràfic de la dreta).

I si incorporéssim al còmput les escoles d’educació especial, la diferència passa a ser del 0,09% (un 13,61% NES en escola pública front un 13,52% a la concertada).

Poden aquestes xifres donar la raó als que afirmen que l’escola concertada és una escola segregadora? És evident que aquest discurs no te fonament, i que ja sigui amb una diferència de l’1,2%, del 0,79% o del 0,09%, l’escola concertada se situa al mateix nivell que la pública en l’escolarització d’alumnat NES.

On sí que hi ha discriminació és en els recursos que es destinen a l’atenció d’aquest alumnat. Una desproporció accentuada i rellevant, en perjudici de l’escola concertada. A la propera editorial ens endinsarem en aquesta qüestió.

Més informació: www.fecc.cat